“- Buenos días – dijo el Principito.
– Buenos días – dijo el mercader.
Era un mercader de píldoras perfeccionadas que aplacan la sed. Se toma una por semana y no se siente más la necesidad de beber.
– ¿Por qué vendes eso? – dijo el Principito.
– Es una gran economía de tiempo – dijo el mercader. – Los expertos han hecho cálculos. Se ahorra cincuenta y tres minutos por semana.
– Y, ¿qué se hace con esos cincuenta y tres minutos?
– Se hace lo que se quiere…..
– Yo, se dijo el Principito, si tuviera cincuenta y tres minutos para gastar, caminaría muy lentamente hacia una fuente”.
Centro Ocupacional Gormaget: muchas horas y muchos días para disfrutar y compartir sin prisas.
Un magnífico trabajo conseguir captar y trasmitir en imágenes la importancia que damos al esfuerzo de cada persona por aportar lo mejor de sí misma.
Concha Gandía
Directora Centre Ocupacional Gormaget
Es diu que una imatge val més que mil paraules; una frase que ens ve a la ment quan contemplem una bona instantània, que amb un sol colp de vista és capaç d’expressar moltes idees, conceptes, evocacions, impressions…
Però en contemplar les obres que Toni Miranda ens presenta a aquesta exposició, mil paraules serien poques. Cada imatge, cada gest captat pel seu objectiu, cadascun dels matisos que plasmen les seues fotografies, transmeten milions i milions d’impressions a l’espectador.
I això té una explicació ben senzilla, que no és altra que una feliç conjunció d’elements. D’una banda, el fet que en Toni Miranda coincideixen la tècnica més depurada i la sensibilitat més exquisida: un fotògraf que malgrat la seua joventut demostra en cada instantània una mestria excepcional i un domini de l’ofici absolutament extraordinari, i que sempre ha demostrat a més la seua capacitat d’empatia i compromís amb la realitat que l’envolta.
I d’altra banda, hi ha el projecte de Gormaget. No cal presentar la feina que es porta a terme al centre en tots els seus aspectes: qualsevol que conega mínimament Gormaget ja sap que tal vegada siga la millor iniciativa que mai s’ha pogut dur a terme a les nostres comarques en matèria d’educació i integració, i del qual com a regidora em congratule i m’enorgullisc profundament.
Gormaget i Toni Miranda. El resultat no podia ser altre: imatges que valen més que milions i milions de paraules. Imatges que valen pels millors sentiments humans.
Aroa Mira
Regidora de Benestar Social i Igualtat
El treball em dignifica, sobretot quan el sistema és digne. El treball em fa créixer. En permet relacionar-me amb d’altres. Descobrir les meues habilitats. Les meues carències. El treball em fa autosuficient. Independent. Més lliure. El treball m’ajuda a integrar-me en la societat. I creieu-me quan vos dic que no ho tinc gens fàcil. El treball m’ajuda a sentir-me útil, necessari. El treball m’ajuda a no sentir-me sol, aïllat, diferent. El treball m’ocupa, em diverteix, m’entreté. Em permet conèixer gent, fer amics. De vegades fins i tot estimar, enamorar-me. El treball m’obliga a observar amb atenció. M’ajuda a entendre el món. A descobrir-lo, a descobrir-me, i això em fa sentir còmode. Em dóna perspectiva, esperances i una certa seguretat en el futur, que ja sabeu que sempre és incert per a tots i encara més per a mi. El treball m’ajuda a reconciliar-me amb un Estat al qual no li preocupa el meu estat i que sembla que l’únic li interessa és mantenir-me viu, quan jo el que realment necessite és sentir-me viu. Riure, plorar, viure, estimar.
Com tu. Com ell. Com ella. Com nosaltres.
Pep Jordà
Mutua de Levante
